Xerrada amb l'autor

Avui, 12 de gener, a l'institut hem pogut gaudir de la visita de Roc Casagran. Primerament, ens ha explicat que va començar a interessar-se pel tema de la guerra civil quan tenia 15 anys, quan la seva àvia, va parlar-li sobre un llibre anomenat Vençuts, que tracta sobre aquest tema. Com que ell era molt jove i inexpert, va anar a la biblioteca a cercar sobre el tema i va interessar-li tant que es va decidir a escriure'n alguna cosa. Diverses vegades va intentar escriure la novel·la, però, sense èxit, ja que no tenia cap esquema ni estructura sobre el que treballar.

Quan es va treure el carnet de cotxe, va decidir-se a anar a la platja d'Argelers per viure l'experiència de posar-se a la pell d'un refugiat. Tot i que les seves condicions eren favorables, no va poder resistir més de deu minuts. 

Vàries de les raons per les quals va escriure el llibre, són, que un dia exercint de professor, es va sorprendre al saber que la referència dels seus alumnes sobre els camps de concentració són d'indrets llunyans. Aquest fet, el va indignar perquè coneixem més la història d'altres països que la nostra. Va voler donar a conèixer la història, perquè la gent de la nostra generació no l'oblidi. 

Una altra de les raons, és que la història d'un alumne immigrant de Gàmbia el va impactar molt. 

Com que estava molt interessat amb el tema dels camps de refugiats, va preguntar als seus amics què farien si visquessin aquella dura situació. Va rebre moltes respostes i totes ben diferents. La seva opinió és que, les reaccions humanes varien segons la persona i no se sap ben bé com reaccionarà fins que aquesta no hagi d'enfrontar-se a la situació. 

La seva curiositat el va portar a entrevistar persones que van viure la guerra i van estar al camp d'Argelers. Concretament va descobrir que el seu oncle avi, va estar-hi. No va saber-ho, fins que el seu familiar ho va confessar. Això passa molt sovint perquè les persones que ho han viscut, tenen por o vergonya a explicar el que va passar. 

Després de recollir tota la informació, va llençar les trenta pàgines que havia escrit fins al moment i va reorganitzar tota la història i cada capítol. 

Va decidir-se a què els protagonistes fossin bessons perquè són dues persones que són del mateix lloc i que han crescut en un mateix entorn però que viuen les coses totalment diferents. 

Va escriure el llibre en forma de carta per apropar-se més al lector. Ha titulat així el llibre perquè creu que un plaer de la lectura és que si t'endinses en la història vius un moment íntim amb l'autor, és una oportunitat de conèixer-lo.

OPINIÓ: En Roc Casagran és un noi normal i corrent. Molt actiu i proper amb la gent jove. Té molt sentit de l'humor. Des del blog, li donem les gràcies per obrir-se amb nosaltres tal com ho ha fet. És un gran escriptor, i esperem que tingui molta sort.

Ell és descriu així: "Roc perquè cal ser durs amb el poder i llançar-hi tantes pedres com calguin. Casagran perquè ja deia en Sisa que casa-meva-és-casa-teva-si-és-que-hi-ha-cases-d'algú, i al meu cau hi cabeu tots. Nascut el maig del 80 perquè així ho va voler déu-nostru-senyor i perquè, de passada, vaig poder ser bessons, i d'aquesta manera tenir una excusa per la doble personalitat que em sol governar. Parit a Sabadell potser per la mala pell, potser per la mala llet, potser perquè així vaig poder comprovar, en ser més gran, que aquí, al Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra i tot allò que en Pere Quart, l'únic rei republicà que conec, ja va dir a la seva època"

Aquesta és la dedicatòria que ha deixat en Roc Casagran pel blog.