CAPÍTOL 25:
Contra l'horror, l'humor. Allà on tot era desgràcia, es prenien les coses amb positivitat i per això utilitzaven molt humor negre. Als germandres els deien "protectors".
En Tòfol i la Maria decideixen llençar el cos de l'homenot al mar. Ningú es qüestiona res sobre aquest cos ja que la mort, allí, és pa de cada dia i aquells negres eres unes bèsties poc cultes, no havien sortit pas d'universitats. Des de la mort d'en Tian, la Maria i en Tòfol passen molt més temps junts. Un dia eren a la platja i en Tòfol li va dir en una paraula que l'estimava.
CAPÍTOL 26:
En aquest capítol en Tòfol ens explica com va ser el primer cop que li digué a la Maria que l'estimava. La Maria no li va dir res. L'única cosa que va fer, va ser, besar-lo als llavis. Va ser un dels millors dies de la seva vida encara que no fos el lloc més agradable.
Aquell mateix dia pels altaveus del camp van cridar a la Carmeta perquè tenien una visita. Més tard van aparèixer la Carmeta amb en Cisco, va ser la millor notícia que podien rebre en aquell instant, el pare era viu.
La Carmeta i en Cisco van estar parlant molta estona, ja que feia més d'un any que no es veien hi havien passat moltes coses, com la mort del seu fill Tian.
CAPÍTOL 27:
Després de l'arribada del pare, ja era l'hora de marxar del camp, perquè gràcies a uns antics republicans, en Cisco aconseguí uns visats per anar a Mèxic amb la seva família, en agraïment als serveis prestats durant la guerra.
Però la mala notícia per a en Tòfol fou que ni la Maria ni la Salut podien anar amb ells. En Tòfol i la Maria s'intercanviaren dos objectes per a mostrar-se la seva estima i que mai s'oblidarien de l'altre: una goma de cabell, i un tros del poema que li va fer en Tian i el seu germà per tenir un record per sempre.
Finalment en Cisco, en Tòfol i la Carmeta van marxar al port de Montpeller amb un transatlàntic enorme cap a Mèxic.
CAPÍTOL 28:
En aquest capítol en Tòfol ens explica com va ser el viatge cap a Mèxic. Els primers anys a Mèxic no van ser pas fàcils per a la família. Van començar a viure en una residència per a exiliats, amb altres republicans. Però amb el pas del temps, el pare va aconseguir treballar de fuster. Quan van tenir suficients diners van llogar un petit pis per independitzar-se.
Més tard la mare també va trobar feina en una llibreria, i quan l'home de la llibreria es va jubilar ella va seguir treballant.
En Tòfol no era bon estudiant i va decidir començar a treballar a la fusteria amb el seu pare.
Contra l'horror, l'humor. Allà on tot era desgràcia, es prenien les coses amb positivitat i per això utilitzaven molt humor negre. Als germandres els deien "protectors".
En Tòfol i la Maria decideixen llençar el cos de l'homenot al mar. Ningú es qüestiona res sobre aquest cos ja que la mort, allí, és pa de cada dia i aquells negres eres unes bèsties poc cultes, no havien sortit pas d'universitats. Des de la mort d'en Tian, la Maria i en Tòfol passen molt més temps junts. Un dia eren a la platja i en Tòfol li va dir en una paraula que l'estimava.
CAPÍTOL 26:
En aquest capítol en Tòfol ens explica com va ser el primer cop que li digué a la Maria que l'estimava. La Maria no li va dir res. L'única cosa que va fer, va ser, besar-lo als llavis. Va ser un dels millors dies de la seva vida encara que no fos el lloc més agradable.
Aquell mateix dia pels altaveus del camp van cridar a la Carmeta perquè tenien una visita. Més tard van aparèixer la Carmeta amb en Cisco, va ser la millor notícia que podien rebre en aquell instant, el pare era viu.
La Carmeta i en Cisco van estar parlant molta estona, ja que feia més d'un any que no es veien hi havien passat moltes coses, com la mort del seu fill Tian.
CAPÍTOL 27:
Després de l'arribada del pare, ja era l'hora de marxar del camp, perquè gràcies a uns antics republicans, en Cisco aconseguí uns visats per anar a Mèxic amb la seva família, en agraïment als serveis prestats durant la guerra.
Però la mala notícia per a en Tòfol fou que ni la Maria ni la Salut podien anar amb ells. En Tòfol i la Maria s'intercanviaren dos objectes per a mostrar-se la seva estima i que mai s'oblidarien de l'altre: una goma de cabell, i un tros del poema que li va fer en Tian i el seu germà per tenir un record per sempre.
Finalment en Cisco, en Tòfol i la Carmeta van marxar al port de Montpeller amb un transatlàntic enorme cap a Mèxic.
CAPÍTOL 28:
En aquest capítol en Tòfol ens explica com va ser el viatge cap a Mèxic. Els primers anys a Mèxic no van ser pas fàcils per a la família. Van començar a viure en una residència per a exiliats, amb altres republicans. Però amb el pas del temps, el pare va aconseguir treballar de fuster. Quan van tenir suficients diners van llogar un petit pis per independitzar-se.
Més tard la mare també va trobar feina en una llibreria, i quan l'home de la llibreria es va jubilar ella va seguir treballant.
En Tòfol no era bon estudiant i va decidir començar a treballar a la fusteria amb el seu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada