Capitol 5-8

CAPÍTOL 5:

Aquell matí a finals d’agost del 37, va arribar el dia el qual el pare l’havien trucat perquè havia de marxar al front a lluitar contra Franco i l’exèrcit Republicà. En Cisco (pare) no havia marxat abans perquè la República considerava que el seu treball a la fàbrica era vital, però ara semblava que ja no era així. Així que aquell mateix matí l’esperava un camió a la plaça del Mercat que el portaria a la lluita. La mare i en Tian es van quedar plorant. La Carmeta només es preocupava del Tian i de la seva tos. En Tòfol sentia que no hi pintava res allà. Així doncs va marxar a donar una volta.

CAPÍTOL 6:

En Tòfol va ser l’encarregat d’intentar aconseguir menjar per portar-ne a casa. Al matí els roigs van decidir que els nens havien d’anar ben alimentats i repartien llet en pols. Al migdia anaven a un cafè on servien menjar gratuït pels menors. A la tarda esperaven la carta del pare, i això no passava gaire sovint. La mare marxava a casa la veïna a cosir, mentre en Tian feia deures o llegia i en Tòfol marxava amb la seva colla a fumar i a beure. Una tarda d’octubre va anar a robar per aconseguir menjar i diners. Mentre robaven el blat de moro els hi va aparèixer un gos així que van haver de marxar tots corrents. A mig camí en Tòfol es va torçar el turmell. Va haver de parar i al lloc on es va amagar va aparèixer la Maria. Quan es va fer fosc van tornar cap a Sabadell, i en Tòfol va acompanyar a la Maria fins al portal de casa seva.

CAPÍTOL 7:

Va arribar l’hivern del 38, en Tòfol i el seu grup d’amics seguien robant. En Tòfol cada dia estava més enamorat de la Maria, una nit abans d'adormir-se li va dir a en Tian que faria si tingués un sentiment molt fort a dins, i ell li replicà que l'hi diria a la mare o escriuria un poema. Però a la seva mare no li volia dir i ell per escriure un poema deia que no servia així que s'ho va acabar guardant.

Una tarda d’aquell hivern tan dur que estaven tenint, la colla d’amics i en Tòfol estaven al bar i de cop va arribar en Pau plorant i els hi va dir que la Maria i la seva família marxaven de Catalunya perquè quan arribés la guerra no els hi passes res.

CAPÍTOL 8:

Al maig del 38, els bessons feien 13 anys. El pare seguia al Front lluitant i encara no els havia vingut a visitar, això si de tant en tant els arribava una carta d’ell. La mare els hi va donar el regal als dos: un quadre pintat per ella. En Tian li va regalar un poema a en Tòfol. I en Tòfol com no sabia fer poemes i tampoc tenia diners per comprar res per en Tian va decidir anar a buscar cireres, ja que li agradaven molt. Quan va tornar a casa va trobar un senyor gran (metge) que inspeccionava en Tian i els va dir que estava molt malalt.