CAPÍTOL 29:
En aquest capítol en Tòfol explicà com va ser la seva vida a Mèxic, concretament l'any 1957. En Tòfol vivia sol a un apartament petit a la vora del pis dels seus pares. La Tina a la secundària va treure notes excel·lents i ara estava a punt de començar belles arts a la Universitat de Buenos Aires. La Carmeta va publicar uns quants llibres de poesia, era una gran poeta catalana.
Aquell mateix any la Tina presentava una exposició a Buenos Aires, a l'Argentina i van decidir anar tota la família.
Tots estaven molt orgullosos de la Tina. En Tòfol es va quedar molta estona mirant un quadre que es titulava El mar i l'arena, era un quadre que li recordava a la platja d'Argelers. Quan pensava en aquella platja l'únic record bonic que li passava pel cap era la Maria la seva Carbonet, sempre s'havia preguntat on hauria de ser ella.
De sobte, en Tòfol escolta una veu de dona que crida el seu nom.
CAPÍTOL 30:
En Tòfol explica en aquest capítol que la dona que l'havia cridat era la Maria, e
ra una coincidència que es trobessin després de tants anys. La Maria li va explicar que estava allà perquè estava vivint a la capital de l'Argentina. Un dia va veure a un diari local una notícia sobre l'exposició de Tina Riera, ella va intuir que era la germana d'en Tòfol.
CAPÍTOL 29:
En
aquest capítol en Tòfol explicà com va ser la seva vida a Mèxic,
concretament l'any 1957. En Tòfol vivia sol a un apartament petit a la
vora del pis dels seus pares. La Tina a la secundària va treure notes
excel·lents i ara estava a punt de començar belles arts a la Universitat
de Buenos Aires. La Carmeta va publicar uns quants llibres de poesia,
era una gran poeta catalana.
Aquell mateix any la Tina presentava una exposició a Buenos Aires, a l'Argentina i van decidir anar tota la família.
Tots estaven molt orgullosos de la Tina. En Tòfol es va quedar molta estona mirant un quadre que es titulava El mar i l'arena,
era un quadre que li recordava a la platja d'Argelers. Quan pensava en
aquella platja l'únic record bonic que li passava pel cap era la Maria
la seva Carbonet, sempre s'havia preguntat on hauria de ser ella.
De sobte, en Tòfol escolta una veu de dona que crida el seu nom.
CAPÍTOL 30:
En
Tòfol explica en aquest capítol que la dona que l'havia cridat era la
Maria, era una coincidència que es trobessin després de tants anys. La
Maria li va explicar que estava allà perquè estava vivint a la capital
de l'Argentina. Un dia va veure a un diari local una notícia sobre
l'exposició de Tina Riera, ella va intuir que era la germana d'en Tòfol.
En Tòfol i la Maria quan va acabar l'exposició van estar parlant tota la nit a una cafeteria.
Ella li va explicar que quan va aconseguir un permís per viure a França, a Marsella.
Allà
vivia amb el seu germà, i allí va conèixer un noi argenti i van anar a
viure junts a l'Argentina. Quan van començar a plantejar-se el casament
la Maria es va adonar que no podia casar-se amb ell, perquè encara
estimava en Tòfol.
CAPÍTOL 31:
En
aquest capítol en Tòfol diu que des que es van trobar amb la Maria no
es van tornar a separar mai més. El dia 20 de novembre de l'any 1975 va
ser un dia alegre i trist a l'hora. Alegre perquè Francisco Franco,
l'home que va destrossar el somni d'arribar a ser una República va
morir. Trist perquè la Carmeta, la mare d'en Tòfol també va morir aquell
mateix dia.
La Carmeta abans de morir li va regalar un llibre al seu fill, el Crist de 200.000 braços
de l'Agustí Bartra. Li va regalar aquell llibre perquè tenia molta
relació amb ells, perquè a la platja d'Argelers eran 100.000 persones
com crucificades en una platja, i perquè tots els seus fills eren Crist.
Per això els va posar Tòfol, Tian i Tina perquè venien dels noms de
Cristòfol, Cristian i Cristina.
CAPÍTOL 32:
Aquest
capítol explica que està amb la Maria a la tomba del seu germà bessó
Tian, i li explica com ha sigut la seva vida al costat de la Maria. Van
estar més de cinquanta anys junts, es van casar i van tenir dos fills.
Ella va ser la que va animar en Tòfol a escriure-li aquest llibre en forma de carta.
En Tòfol li deixa el llibre a la tomba i li diu que l'estimat, que l'estima i que sempre l'estimara, ara que ja estan junts.
En Tòfol i la Maria quan va acabar l'exposició van estar parlant tota la nit a una cafeteria.
Ella li va explicar que quan va aconseguir un permís per viure a França, a Marsella.
Allà vivia amb el seu germà, i allí va conèixer un noi argenti i van anar a viure junts a l'Argentina. Quan van començar a plantejar-se el casament la Maria es va adonar que no podia casar-se amb ell, perquè encara estimava en Tòfol.
CAPÍTOL 31:
En aquest capítol en Tòfol diu que des que es van trobar amb la Maria no es van tornar a separar mai més. El dia 20 de novembre de l'any 1975 va ser un dia alegre i trist a l'hora. Alegre perquè Francisco Franco, l'home que va destrossar el somni d'arribar a ser una República va morir. Trist perquè la Carmeta, la mare d'en Tòfol també va morir aquell mateix dia.
La Carmeta abans de morir li va regalar un llibre al seu fill, el Crist de 200.000 braços de l'Agustí Bartra. Li va regalar aquell llibre perquè tenia molta relació amb ells, perquè a la platja d'Argelers eran 100.000 persones com crucificades en una platja, i perquè tots els seus fills eren Crist. Per això els va posar Tòfol, Tian i Tina perquè venien dels noms de Cristòfol, Cristian i Cristina.
CAPÍTOL 32:
Aquest capítol explica que està amb la Maria a la tomba del seu germà bessó Tian, i li explica com ha sigut la seva vida al costat de la Maria. Van estar més de cinquanta anys junts, es van casar i van tenir dos fills.
Ella va ser la que va animar en Tòfol a escriure-li aquest llibre en forma de carta.
En Tòfol li deixa el llibre a la tomba i li diu que l'estimat, que l'estima i que sempre l'estimara, ara que ja estan junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada