CAPÍTOL 1:
En aquest capítol fa una introducció sobre com són en Tian i
en Tòfol. Diu que en Tian era el dèbil, i que era el preferit de la mare, ja
que tenia una sensibilitat i una tendència a la poesia que en Tòfol mai va
entendre. I a l’hora de l'esbarjo en Tian s’estimava més seure en un racó i contemplar
el món en silenci. Mentre que en Tòfol era tot el contrari a ell. Un vespre al
juliol del 36 el pare els va fer seure a taula i els va dir que uns militars
s’havien aixecat contra la República. En Tian va començar a tenir ja problemes
respiratoris.
CAPÍTOL 2:
L'endemà de l'aixecament militar, a l'hora de dinar estaven
asseguts a taula i en Tian va començar a qüestionar sobre el que passava. I la
Carmeta (mare) va respondre-li que un grup de militars espanyols volien donar
un cop d'estat contra el govern de la República però no tots estaven d'acord en
fer-ho i la guerra va arribar. Aquell dia en Cisco (pare) va tardar bastant en
venir a casa i quan va arribar va dir-li a la mare que sortís ràpid al carrer.
I quan van sortir es van trobar que davant l'església hi havia homes cremant
imatges de sants i marededéus i es passaven el porró de vi.
CAPÍTOL 3:
Als pares no els hi agradava parlar gaire sobre el tema, ja
que la guerra durant els dos primers mesos varen ser els pitjors alguns
capellans i frares varen ser executats i fets desaparèixer. Després de l’estiu
la gent sobretot del sud d’Espanya, van començar a arribar a Catalunya. Gent
que es posava a viure a qualsevol lloc, apilats i feien qualsevol tipus de
feina. I no només arribaven gent gran, també arribaven nens, així que a
l’escola van tenir noves incorporacions. Dins la classe dels dos bessons, van
arribar En Sant-Pau i el Bóta-de-vi van ser l’atracció durant els primers dies.
CAPÍTOL 4:
Després ja d’un any de guerra el seu pare ja no apareixia
gaire per casa. En Tòfol com sentia que la mare tenia debilitat per en Tian,
diu que es va quedar arraconat. En Tòfol es va fer amic d’un grup de joves dos
anys més gran que ell i va començar a fumar i a beure cervesa. Una tarda
d’aquelles que estava a un bar amb la seva colla, va veure a la Maria
(Carbonet, anomenada així en els seus somnis). Des de llavors la seva debilitat
i el seu amor cap a ella era molt gran, però en Pau vam passar-lo per sobre i
se la va quedar. Per en Tòfol allò va ser una derrota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada